miércoles, 30 de marzo de 2016

En La Casera


Tantos años pasando per Soutu ya nun fui a entrar en La Casera fasta esta selmana de Pascua, ya eso que Manuel Angel m’apurriera la solicitú d’amistá yá hai bien de tiempu. D’outra miente, abúltaseme que trabucara a la súa muyer con outra paisana de Tuña. Espero que me seyan a perdonar…

Mui bien cerca’l Ríu la Fame,
hai un paraxe del Cuartu,
cola térmica al algame,
au vas salir bien fartu.

Del Narcea, a la súa vera,
en baxando de Tinéu,
vas topate “La Casera”,
onde xantarás d’abéu.

Nesti ablugu’l mesmu arciu,
va recibite Manuel.
Una moza de Combarciu
tien de camarera, él.

Casera ía la cocina,
como’l nome del mesón,
la cocinera, d’enclina,
y el comedor, bon salón.

Pues pidir vinu de casa,
d’igual miente, platu’l día,
o arreventar, ensin tasa
ya pasiar pela chouría.

Pues cubrir la Primitiva,
al empar, la Bono Loto,
echar afuera un Cohiba
o beber vinu del boto.

Si te plaz venir en coche,
afayáu ta’l combustible,
o, si quies llenar el boche,
l’Alsa ía valoratible.

Yá qu’eiquí tien la parada
y al llau hai gasolinera,
nun esqueizas, tras Pousada,
arrequexar na Casera.

viernes, 18 de marzo de 2016

La Monxa


     Facía bien de tiempu que nun agüeyaba a una monxa col sou hábitu ya güei la fui a ver de la que caleyaba per Madrid. Abúltaseme que sería de las de la Caridá yá que nun me pidiera nada y arriendes me regalóu la prensa. Enantes, sí que se vían de bien de congregaciones; sicasí, agora paez que nun tan bien vistas ya nun sos quien a acolumbrar a nenguna del país. Ía verdá que s’afitanon cientos de miles, pero son de la cofradería del Magreb que da la impresión de que tan meyor aceutadas. Foi’l casu que nun-y besé la mano por si un acasu yá nun fora costume o por mor de que, al nun ser vieya, nun fora madre. D’outra miente, de sutaque-y fixi una semeya cola fin de que nun se decatara, nun-y fora a fadiar, al envís d’asoleyala eiquí nel Feisbuc en cuenta de que dalgún incrédulu nun me creyera esto que vos cunto.