jueves, 26 de abril de 2018

ANDOLINA


En Xabita un día yo sentí,
una vieya hestoria de pequí,
yera d’una moza que del pueblu s’escapóu,
Andolina, nueva, qu’esnalóu.

L.loran al pensar onde tará,
más naide la busca, sólo’l pá,
Andolina la !!amanon los qu’ei!!í dexóu,
torna pa la faza Vi!!armóu.

El sou güelu ta cola súa ma,
fala y la sonrí ya vien y va,
Ya nueva, Andolina,
tornará yá lo verás,
pente la nublina
de Teinás.

Cualquier día nublu apaecerá,
d’esta miente’l cuentu finará.
El nome Andolina a más naide sentirás.
Pero mientras tanto ¿ónde ta?
¿Ónde ta?, ¿Andolina, ónde tas?

domingo, 8 de abril de 2018

De raigón ya afalagu...



Los pas del miou güelu de Vi!!ouril de Sierra, el que casara pa L.lugarnes, fonon dambos dous d’esi mesmu pueblu. Asina que, magar que dalgún aporfie n’apellidame “madrilanu”, bien seguru qu’e!!os nun son quien a presumir de tantu raigón afitáu nesa faza, al caltener tamién la parentela materna de Robléu Biforcu. Güei, del mesmu conceyu Cangas, m’empobinanon esti candial afalagu. Muitas gracias, Castaño.


"Soy novato en este sistema social de comunicación, me gustan todas las amistades que me aceptaron, pero el que causó el mayor impacto (que ya es decir) fue PIN DE SIERRA, NO SOY QUIEN para juzgar a nadie y a este genio menos. Creo que solo 10 o 12 horas desde que lo descubrí me bastaron para quitarme el sombrero ante ÉL. PIN DE SIERRA, ERES MUY GRANDE. Que nadie me mal interprete, nunca me pagó un café. Gracias por darme esta oportunidad, saludos a todas las amistades".