sábado, 2 de noviembre de 2013

A la gueta'l tíu Benino


     Esti yera l'el tíu Benino, ape!!idábase Rodríguez Suárez. Daquién va dicir pol uniforme que yera de la roxada; pero non, él yera teniente pol valor qu’amosara ya por cayer firíu de!!as vegadas, magar qu’él defendía lu que-y había tocáu defender escontra los que dienon el golpe d’estáu del 36. Cuento que más que roxu fora verde, como L.lugarnes ya’l sou conceyu Sierra onde naciera nesa Asturias tan guapa que nos abluca. Touvía agora, bien seguro que caltién tamién verde los tapinos del terrén del Frente de Llevante onde l’arrefundianon el 20 d’agostu de 1938, con 25 años, pa enxamás volver a saber d’él. Yo, yá busqué’l sou cadabre bien de tiempu, a traviés de Fórum pola Memoria ya de los archivos militares de Salamanca, Valencia, Ávila, Guadalaxara, Madrid ya Segovia, amás d’outros muérganos oficiales; sicasí, las cunetas ya carriles paez que nun guardan un res de memoria, ya los que disparen, seique tampoco. Naque!!a dómina, de la que finara la guerra, yá la mi probe güela, que talamente perdiera outru fíu n’Africa, buscóu acu!!ó pelas fasteras d’aquel frente ensin un plizcu de suerte o de xeitu pa echala un gabitu. Quiciás, yo, de la que tuvi per ei!!í,  pisara ensin querer a la vera la so cadarma. La mi tía María, d'Ounón, que va pa la centena d’años, inda !!ora la súa ausencia. Las guerras las ganan siempres los d’enriba ya las pierden ya carecen los d’abaxo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario